Manolo Laguillo, fotografías 1977-2017

Manolo Laguillo, Utsunomiya, 2014

Manolo Laguillo, fotografías 1997-2017
24-07 al 7-09-2018 horario: cita previa en info@juannaranjo.eu

La exposición celebra el cuadragésimo aniversario de la primera exposición de Manolo Laguillo, que tuvo lugar en el mes de noviembre de 1977 en la Galería Spectrum/Canon de Barcelona. En estas últimas cuatro décadas las ciudades y las vistas urbanas han sido uno de los grandes temas de su producción artística. Se ha sentido atraído por el desorden de la ciudad actual, que en su calidad fragmentaria y caótica constituye un conjunto inabarcable de objetos no recomponibles y carece de orden y unidad porque resulta imposible hacerse con una visión de conjunto, unitaria, de ella. Por eso cabría decir que carece de significado, o mejor, que su significado es carecer de significado. Y no existe como totalidad porque no la podemos poseer de una sola ojeada, y así sólo existe en la medida en que se constituye en la memoria. 

Manolo Laguillo (Madrid, 1953) está afincado en Barcelona, donde es catedrático de fotografía en la Facultad de Bellas Artes. A caballo del documentalismo y la subjetividad poética, su trabajo se centra desde finales de la década de los setenta hasta la actualidad en los procesos de transformación urbana que tienen lugar en Barcelona y Madrid. Pero también se ha interesado tanto por otras grandes metrópolis (Berlín, París…), como por una serie de pequeñas capitales de provincia (MUN Pamplona). En el último año ha realizado proyectos sobre la política del agua en el último tramo del Besòs (COAC Barcelona) y en los ríos de las comarcas al norte de León (MUSAC y FAYCC). Actualmente trabaja sobre las cuatro ciudades del Estrecho de Gibraltar (Algeciras, Ceuta, Tánger y Tarifa).

Manolo Laguillo, Besòs, Gran Vía, Barcelona, 2012

L’exposició celebra el quarantè aniversari de la primera exposició de Manolo Laguillo, que va tenir lloc al mes de novembre de 1977 a la Galeria Spectrum / Cànon de Barcelona. En aquestes últimes quatre dècades les ciutats i les vistes urbanes han estat un dels grans temes de la seva producció artística. S’ha sentit atret pel desordre de la ciutat actual, que en la seva qualitat fragmentària i caòtica constitueix un conjunt inabastable d’objectes no recomponibles i no té ordre i unitat perquè resulta impossible fer-se amb una visió de conjunt, unitària, d’ella. Per això caldria dir que no té significat, o millor, que el seu significat és no tenir significat. I no hi ha com a totalitat perquè no la podem posseir d’una sola ullada, i així només existeix en la mesura que es constitueix en la memòria.

Manolo Laguillo (Madrid, 1953) està establert a Barcelona, ​​on és catedràtic de fotografia a la Facultat de Belles Arts. A cavall del documentalisme i la subjectivitat poètica, el seu treball se centra des de finals de la dècada dels setanta fins a l’actualitat en els processos de transformació urbana que tenen lloc a Barcelona i Madrid. Però també s’ha interessat tant per altres grans metròpolis (Berlín, París …), com per una sèrie de petites capitals de província (MUN Pamplona). En l’últim any ha realitzat projectes sobre la política de l’aigua en l’últim tram del Besòs (COAC Barcelona) i en els rius de les comarques al nord de Lleó (MUSAC i FAYCC). Actualment treballa sobre les quatre ciutats de l’Estret de Gibraltar (Algesires, Ceuta, Tànger i Tarifa).

Manolo Laguillo, Nueva York, 2016

Ver obras